Reclamació de pèrdues pel confinament COVID-19

Condemna a una asseguradora a indemnitzar a un negoci per les pèrdues pel confinament COVID-19

LAudiència Provincial de Girona ha dictat sentència (N.º 59/2021, de 3 de febrer), a la que econdemna SegurCaixa Adeslas al pagament duna indemnització a una pizzeria per les pèrdues incorregudes durant el confinament pel COVID-19 del passat mes de març de 2020.

Segons el text de la sentència:

La qüestió a resoldre és de naturalesa eminentment jurídica i consisteix a determinar si la paralització d’un negocio de restauració a conseqüència de la legislació estatal dictada per la pandèmia del COVID-19, està o no coberta a la concreta assegurança analitzada. S’avança que la resposta ha de ser positiva”.

El cas va ser el següent: la pizzeria tenia contractada una assegurança des del 13 de febrer de 2020, i entre les contingències previstes en la pòlissa, n’hi havia una per la “paralització de l’activitat”, que ascendia a la quantitat de 200 euros per dia en concepte d’indemnització per un període de 30 dies, sense franquícia.

Degut al confinament decretat el març de 2020, la pizzeria es va veure obligada a tancar durant més de 30 dies, i va sol·licitar ser indemnitzada amb la quantitat de 6.000 euros. Com l’asseguradora li va negar la indemnització, la propietària de la pizzeria va interposar una demanda de judici verbal contra l’asseguradora.

Inicialment, el Jutjat de 1a Instància de Girona va desestimar la demanda interposada amb sentència de novembre de 2020, condemnant en costes a la propietària de la pizzeria.

Interposat el recurs d’apel·lació contra aquesta sentència, l’Audiència Provincial de Girona entén que:

“Sorgeix el dubte de si el supòsit de paralització com a conseqüència de la pandèmia per COVID-19 està o no cobert, en la mesura, que per aquest motiu, ocasiona la pèrdua de beneficis durant el període d’indemnització, sense entrar en disquisicions dogmàtiques sobre si s’ha de distingir si el negoci s’interromp per causa de virus, o per causa d’una mesura governamental de paralització (en aquest cas podria sorgir el dubte de si l’asseguradora pot o no repercutir-ho a l’Estat).

(…)

En tot cas, l’assegurat veu interromput el seu negoci i minvats els seus ingressos, i precisament per això, quan en el condicionat general no es contempla expressament l’apartat ‘paralització per resolució governativa davant d’una pandèmia’, i això s’oposa per l’asseguradora a l’assegurat , ens trobem davant d’una clara limitació dels drets de l’assegurat en un contracte d’adhesió.

El fet que la pòlissa examinada no contempli expressament, la cobertura del risc referit a la paralització del negoci per la pandèmia, imposa que la seva exclusió en el condicionat general per l’asseguradora, reclamava els requisits de l’article 3 de la Llei de contracte d’assegurança (estar destacada de forma especial i acceptació per escrit de l’assegurat) i això, per aplicació dels principis (…) referits al contingut natural del contracte d’assegurança i a les expectatives que podia tenir l’assegurat, quan va acceptar la pòlissa per veure cobert, de manera expressa, ‘Pèrdua de beneficis / Paralització de l’activitat’.

Acceptar el contrari suposaria tant com restringir la cobertura esperada per l’assegurat, deixant desnaturalitzada la paralització del negoci assegurat, en principi, per l’assegurança contractada”.

Finalment, aquesta sentència de l’Audiència Provincial de Girona no imposa costes en primera instància a l’asseguradora per tractar-se de la primera sentència dictada en aquesta matèria.